El 25 de desembre de 2021, el telescopi espacial James Webb es va llançar des de Cap Cañaveral amb destinació a l’espai. Després de molts anys de retards, proves de nou i sobrecosts, l’observatori de nova generació va arribar a òrbitar sense cap problema ni complicació. El que va seguir posteriorment van ser diverses setmanes de desplegament mentre es desplegaven els braços, el parasol, el mirall primari (constituït per divuit segments de beril·li recoberts d’or) i el mirall secundari. A finals de gener, el telescopi espacial havia volat al punt Sol-Terra L2 Lagrange, on romandrà durant tota la seva missió.

Durant els últims sis mesos, Webb ha estat recollint la seva “primera llum”, que consistia en les imatges de camp més profunds mai preses: galàxies, la nebulosa Carina i un exoplaneta proper amb la seva atmosfera. La majoria d’aquestes imatges es publicaran avui dimarts 12 de juliol. Per fer-nos una idea del que estem buscant, el president Joe Biden, la vicepresidenta Kamala Harris, l’administrador de la NASA Bill Nelson i altres funcionaris han revelat la primera d’aquestes imatges durant aquesta passada matinada, en una conferència de premsa de la Casa Blanca. Tot l’esdeveniment va ser transmès en directe per NASA TV i (tal com es va prometre) va ser al·lucinant!

Tot i que avui es mostraran noves e impressionants imatges, aquesta passada matinada es va presentar la imatge de més alta resolució de l’Univers mai captada pel telescopi més potent mai fet. La imatge es una “petita part de l’Univers” que presentava galàxies i lents gravitacionals contingudes dins de l’espai d’un gra de sorra subjectat a un braç llarg. Aquest fenomen es produeix quan objectes massius a l’espai (com ara galàxies i cúmuls de galàxies) alteren la curvatura de l’espai-temps i fan que la llum es doblegui i s’amplifiqui al seu voltant.

A l’esquerra, imatge del Hubble. A la dreta, la mateixa fotografia feta pel James Webb

El nombre de lents gravitacionals d’aquesta imatge és (francament) sorprenent i es pot identificar buscant seccions que semblen “deformades”. Les galàxies d’aquesta imatge apareixen com fa 13.000 milions d’anys, cosa que les converteix en una de les llums més antigues de l’Univers. Webb mirarà encara més enrere per estudiar les primeres galàxies que van existir només uns pocs centenars de milions d’anys després del Big Bang. A part de tot això, el James Webb obtindrà espectres de les atmosferes d’exoplanetes (com les imatges de WASP-96 b, que es publicaran avui) i com això ajudarà a la recerca de vida més enllà del nostre Sistema Solar.

Com va afirmar en resum, el potencial de descobriment científic que oferirà Webb és incommensurable. “Podrem respondre preguntes on ni tan sols sabem quines són les preguntes”, va dir. Però, per descomptat, respondrà preguntes que els astrònoms han estat reflexionant durant dècades, com ara el paper jugat per la matèria fosca i l’energia fosca, com és el centre de la nostra galàxia, com es formen els sistemes estel·lars i si la humanitat és o no sol a l’Univers.

Comparteix la publicació: