L’Observatori de Pujalt neix l’any 2003 després de molt treball per part de l’Ernest Guille i Moliné, l’Ajuntament de Pujalt i els membres de la Fundació Ernest Guille i Moliné. Aquest treball comença al desembre de 2001 quan l’Ernest aterra a Pujalt. L’Ernest portava al damunt l’experiència de tota una vida dedicada a la ciència i sobretot la de més de 20 anys al capdavant de l’Observatori situat a la masia familiar de Ben Viure a Veciana.

A principis del 2004 l’Observatori de Pujalt funciona ja a ple rendiment amb la presa de dades meteorològiques, visites d’escoles i de diferents grups, amb observacions astronòmiques, com el trànsit de Venus, investigacions científiques, etc. És, però, el 17 de desembre de 2004 quan es fa la inauguració oficial a càrrec del Molt Honorable Sr. Pasqual Maragall, President de la Generalitat de Catalunya.

En el mateix 2004, la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya instal•la, a dins de l’Observatori, una Estació de la Xarxa General de Vigilància Radiològica Ambiental de Catalunya. En el 2005, l’Ajuntament de Pujalt, instal•la 12 pannells fotovoltaics (50m2) amb seguidor solar al costat de l’Observatori. Des de llavors l’Observatori fa el seguiment tan de l’Estació de Vigilància Radiològica com de les plaques solars fotovoltaiques.

L’Observatori de Pujalt és gestionat per la Fundació Ernest Guille i Moliné i té el principal suport de l’Ajuntament de Pujalt. Els principals objectius de l’Observatori són fer difusió i didàctica de la ciència i realitzar investigació científica. Això es porta a terme realitzant cursets de meteorologia i astronomia per a escoles i adults, observacions astronòmiques per al públic en general amb explicacions complementàries d’astronomia, xerrades entorn a la ciència i també al voltant de l’energia, visites per ensenyar com es treballa a l’Observatori i moltes coses més. En la part d’investigació, a l’Observatori de Pujalt es recull les diferents variables atmosfèriques per tal d’agafar-les com a punt de partida per realitzar les prediccions meteorològiques per a la Catalunya Central. Aquestes també serveixen per tal de tenir una font de dades per realitzar estudis climàtics. L’Observatori vol ser un lloc on la gent es trobi amb contacte directe amb la ciència i pugui tocar amb els seus dits com treballa aquesta.

L’Ernest va acumular molta experiència al llarg de la seva vida, experiència que no va abandonar fins el darrer dia i que va plasmar en aquest Observatori. Amb la mort de l’Ernest el juny de 2008 la seva llavor ja estava plantada i des de llavors mirem de regar-la per tal que creixi amb força.

Ernest Guille i Moliné

Fill de Ricard Guille i Soler i de Carme Moliné i Casola, va néixer el 1931 a Barcelona. 
El seu pare, Ricard Guille i Soler, persona amb moltes inquietuds culturals, li dóna recolzament per totes les aficions que se li anaven despertant. 
Estudià el batxillerat a l’escola Balmes de Barcelona. 
De formació autodidacta, es dedicà sempre a activitats creatives. Des dels 12 anys realitzà pel seu compte experiments de física i química i invencions diverses com la construcció d’una telegrafía amb la que es comunicava amb amics seus, la construcció d’un telescopi i descobriment pel seu compte de l’estat esferoïdal. 
El dia 12 de març  del 1948  funda l’Agrupació Astronòmica Aster. És en aquesta època que durant tres anys realitza observacions a l’Observatori privat de l’astrònom Josep Comas i Solà ( Villa Urania ). Així mateix fa nombroses experiències i treballs científics en el Laboratori Mentora Alsina i en el laboratori particular del seu pare. 
Als 17 anys pronuncià una conferència a l’aula magna de la Universitat de Barcelona. 
Tingué amistat amb el Dr. Eduard Fontserè, la seva filla Maria i el seu Gendre Josep Iglesias Fort i altres personalitats del mon de la meteorologia, dels que adquirí molts coneixements. 
De l’any 1950  a l’any 1956  s’activà l’Agrupació Astronòmica Aster i realitza molts treballs d’observació astronòmica. També funda la revista Aster. Col·labora en l’Any Geofísic Internacional. S’inaugurà l’observatori de l’agrupació i s’organitzà una exposició internacional d’astronomia. 
De l’any 1956  fins a l’any 1978  crea i munta un laboratori fotogràfic especialitzat en fotogrametria i en formats gegants. És en aquesta època on realitzà nombroses exposicions i viatges per Europa, Nord-Amèrica i l’Àfrica. Aquest interès per totes les àrees del saber el porta a adquirir llibres i fer una important biblioteca científica amb llibres dels segles XVI, XVII, XVIII, XIX i XX. 

Inicia la recuperació de la documentació dispersa de la vida i de les obres escrites del seu avi Ernest. 
Moliné i Brasés, important personatge de la Renaixença Catalana, autor d’importants treballs sobre Catalunya i la llengua catalana i autor de la tornada de l’Himne Nacional de Catalunya. 
L’any 1978  es trasllada a la casa pairal de la família, la Masia Ben Viure, a Veciana. Allà va muntar i posar en marxa l’Estació Agrometeorològica de l’Alta Segarra, que servirà de base per millorar els conreus de la zona a base de meteorologia aplicada. Durant quatre anys consecutius muntà la fira de maquinària agrícola en la que d’una forma pràctica, es podia veure el funcionament de les màquines. En cada edició hi assistiren milers d’agricultors. També realitzà nombroses experiències agrícoles a escala real per tal de millorar el rendiment agrícola de la zona i muntà un important laboratori agronòmic per a investigacions i que servia, també, per ajudar als agricultors. 
Realitzà diversos cursos d’agricultura per a pagesos joves, i més grans, en col·laboració amb el Departament de Treball i l’INEM per tal d’introduir els nous resultats aconseguits. 
Durant el temps que va estar a Ben Viure, també munta un taller de construcció de telescopis. Fabrica de forma artesanal milers d’aquests aparells. També realitza cursets per correu i fa material divers. 
També va organitzar observacions públiques del Cometa Halley, amb 25 telescopis i la col·laboració d’estudiants. A l’esdeveniment hi van assistir més de 20.000 persones. 
Hi han nombroses visites i treballs pràctics de meteorologia per a escolars i universitaris. S’edita la revista Viure en la que s’exposen els treballs aconseguits. És pioner en la instal·lació d’un rec mogut per energia fotovoltaica. Fa molts estudis i treballs sobre l’energia eòlica. 
En aquest temps fa la primera biografia sobre el seu avi, Ernest Moliné i Brasés, per la qual rep el Premi Caresmar. 
L’any 1995  comença a funcionar a Ben Viure el Museu Ernest Moliné i Brasés i l’Himne Nacional de Catalunya, amb una mitjana anual de visites de 5.000 persones. És llavors quan rep un plet contenciós per la seva estada a la Masia. 
El mes de gener de l’any 2000  hi ha el desnonament oficial de la Masia. L’administració del moment promet solucionar el problema i a l’hora de la veritat no mou ni un dit. És gràcies a familiars i amics que ajuden a l’Ernest i es poden salvar tots els llibres i el material de la Masia, el Museu i l’Estació Meteorològica. Molts ajuntaments i municipis assabentats de tot li fan arribar diferents ofertes per una possible ubicació del Museu i de l’estació Meteorològica.