Després de les aurores boreals observades la matinada passada des de Pujalt i altres punts de Catalunya, l’activitat solar continua ben viva. Els models de meteorologia espacial indiquen que una nova ejecció de massa coronal (CME) podria arribar a la Terra aquest vespre o durant la nit, amb possibilitat de provocar de nou efectes geomagnètics destacables. Tot i així, la intensitat i l’abast d’aquesta nova tempesta són difícils de preveure amb exactitud, ja que intervenen molts factors que poden amplificar o esmorteir l’impacte.

Una situació dinàmica i complexa

Quan una ejecció de massa coronal surt del Sol, viatja a través del medi interplanetari carregada de plasma i camps magnètics. La seva velocitat pot variar entre 400 i 2.000 km/s, de manera que la seva arribada pot tenir un marge d’incertesa de moltes hores. Però no només el temps d’arribada és difícil de predir; el que realment determina la seva força sobre la Terra és l’orientació del camp magnètic interplanetari (Bz).

Si el camp magnètic de la CME es troba orientat cap al sud, s’acobla més fàcilment amb el camp magnètic terrestre, que és de direcció nord, i això facilita que el vent solar penetri la magnetosfera. En canvi, si l’orientació és cap al nord, la magnetosfera actua com un escut molt més eficaç, i els efectes visibles a la Terra (com aurores o tempestes geomagnètiques) són molt més febles. El problema és que aquesta orientació no es pot saber amb precisió fins que la CME és pràcticament al davant de la Terra, quan els satèl·lits com DSCOVR o ACE la detecten a només una hora de distància.

La magnetosfera ja es troba alterada

Les dues ejeccions anteriors, arribades les últimes 24 hores, han deixat la magnetosfera terrestre parcialment pertorbada. Això significa que el sistema ja es troba en un estat d’inestabilitat que podria amplificar l’efecte d’una nova onada de vent solar. És per això que alguns models pronostiquen una possible tempesta geomagnètica moderada o forta, tot i que el resultat final dependrà de la combinació exacta de velocitat, densitat i orientació del camp magnètic solar quan arribi.

En escenaris com aquest, pot succeir que la nova ejecció reforci el camp magnètic interplanetari i provoqui aures més visibles i extenses, o bé que el sistema es relaxi ràpidament i la tempesta passi pràcticament desapercebuda. Aquesta incertesa és la que fa que les previsions de meteorologia espacial siguin tan complexes, fins i tot amb la tecnologia actual.

Per què és tan difícil fer previsions exactes

Mentre que a la meteorologia terrestre es poden mesurar de forma directa la pressió, la temperatura o la humitat, en el cas del Sol i del medi interplanetari no disposem d’una xarxa d’observació contínua i tridimensional. Només uns quants satèl·lits, com el ja esmentat DSCOVR, SOHO o STEREO, proporcionen dades, però amb un nombre molt limitat de punts d’observació. Per això, els models utilitzen aproximacions que, tot i ser cada vegada més precises, encara tenen un marge d’error considerable.

Els astrònoms i especialistes en física solar fem servir imatges coronogràfiques per calcular la velocitat i direcció de les CME, però els resultats són una projecció bidimensional d’un fenomen tridimensional molt complex. A més, les ejeccions sovint interaccionen entre elles durant el trajecte, creant ones de xoc i canvis en la seva estructura magnètica, cosa que pot alterar completament el resultat final.

Una oportunitat per a la ciència i la divulgació

Tot i la incertesa, aquests dies són una gran oportunitat per entendre millor la relació entre el Sol i la Terra. L’activitat solar és un recordatori constant que vivim dins de l’atmosfera del nostre estel i que les seves variacions poden tenir efectes tangibles sobre el nostre planeta: des de les aurores fins a possibles interferències en sistemes de comunicació, navegació GPS o xarxes elèctriques.

Des de l’Observatori de Pujalt, seguim de prop l’evolució d’aquesta nova ejecció i els seus possibles efectes, tant visuals com geomagnètics. Sigui quina sigui la seva intensitat, el cert és que aquests dies ens estan oferint un magnífic exemple del poder i la dinàmica del nostre Sol, un laboratori natural a escala planetària que encara ens té molt per descobrir.