L’Estrella de Nadal és un dels símbols més reconeguts d’aquestes festes. Any rere any apareix en pessebres, decoracions i relats tradicionals com una llum misteriosa que guia els Reis d’Orient fins al lloc del naixement de Jesús. Però darrere d’aquesta imatge tan arrelada, s’amaga una pregunta fascinant: va ser un fenomen astronòmic real o un element simbòlic del relat?
L’única font que parla directament de l’Estrella de Betlem és l’Evangeli de Mateu. El text explica que uns savis d’Orient van seguir una estrella que havien vist aparèixer i que els conduïa fins a Betlem, on finalment “s’aturà” sobre el lloc indicat. No s’hi donen detalls astronòmics concrets, fet que ha permès múltiples interpretacions al llarg dels segles.
Una de les hipòtesis més acceptades és la d’una gran conjunció planetària. L’any 7 abans de la nostra era es va produir una conjunció poc habitual entre Júpiter i Saturn, que es van veure molt propers al cel durant diverses setmanes. A l’antiguitat, Júpiter s’associava amb la reialesa i Saturn amb el poble jueu, de manera que aquest alineament podia tenir un significat especial per als astròlegs de l’època, tot i que no hauria produït una estrella excepcionalment brillant.
Una altra possibilitat és que es tractés d’una nova o fins i tot d’una supernova, una estrella que apareix sobtadament al firmament i pot ser visible durant setmanes o mesos. Alguns registres astronòmics xinesos descriuen l’observació d’estrelles noves en períodes propers, fet que reforça aquesta hipòtesi, encara que no es disposa d’una evidència concloent que coincideixi exactament amb el relat bíblic.
També s’ha suggerit que l’Estrella de Nadal podria haver estat un cometa. Al llarg de la història, els cometes han estat interpretats com a senyals celestes d’esdeveniments importants. Tot i això, el pas del cometa Halley l’any 12 abans de la nostra era sembla massa primerenc, i a més, en moltes cultures antigues els cometes s’associaven amb mals auguris, cosa que fa aquesta explicació menys probable.
Més enllà de qualsevol explicació científica, molts estudiosos consideren que l’Estrella de Nadal pot tenir sobretot un valor simbòlic. Representa la llum que guia, l’esperança i la connexió entre el cel i la humanitat, un recurs narratiu potent en una època en què els fenòmens astronòmics formaven part essencial de la manera d’entendre el món.
Sigui quin sigui el seu origen real, l’Estrella de Nadal continua convidant-nos, segles després, a aixecar la mirada cap al cel. En aquestes dates, el firmament d’hivern ens recorda que l’astronomia i la cultura sempre han anat lligades, i que observar el cel nocturn segueix sent una de les maneres més senzilles i fascinants de connectar amb el nostre passat i amb l’univers.