Des d’alguns punts de vista, Mart s’assembla a la Terra. Podem veure que tenia volcans, oceans i rius, però els volcans ja estan apagats i l’aigua està desapareguda. Una nova imatge del Mars Express de l’ESA condueix el punt cap a casa.

La nova imatge és de Nirgal Vallis, un dels sistemes fluvials més secs de Mart, amb gairebé 700 km de longitud. Es troba just al sud de l’equador, en una regió modelada no només per l’aigua que flueix per la superfície antiga, sinó per impactes.

Les imatges de satèl·lit mostren una regió coberta de cràters d’impacte de totes mides i rius. Els científics creuen que l’aigua de Nirgal Vallis va contribuir a una inundació massiva en el passat de Mart, que va desembocar al cràter Holden i va crear un llac de 200-250 m de profunditat. L’aigua sortia de Nirgal Vallis al cràter Holden entre 5-10 vegades la velocitat d’abocament del riu Misisipi. Probablement durant l’època tardana Noachiana o l’Hesperia Primera. Hi ha certa incertesa, però és probable que passes fa uns 3.700 milions d’anys.

Les capçaleres de Nirgal Vallis es troben un tipus de característica anomenada vall amb cap d’amfiteatre. Els extrems dels afluents que finalment s’uneixen per formar Nirgal Vallis tenen una forma arrodonida semicircular semblant a un antic amfiteatre grec. Les valls de la capçalera tenen uns 200 metres de fondària i 2 km d’amplada. Els sòls estan coberts de dunes, i el seu aspecte demostra que els vents marcians bufen sobretot paral·lels a les parets de la vall.

Tot i que sembla que el riu va ser tallat per l’aigua que circulava per la superfície, pot haver-hi un altre procés implicat. El “ Sapping Water” és quan l’aigua subterrània no pot circular verticalment i es veu obligada a filtrar-se lateralment en capes sota la superfície. Provoca la migració capçalera dels canals d’aigua i crea els característics canals en forma d’U i les valls d’amfiteatre de punta rodona.

L’aigua subterrània és freqüent en algunes regions de la Terra, especialment en els deserts. Forma afluents arrodonits com el que es veu al Nirgal Vallis.

Nirgal Vallis és morfològicament semblant a algunes valls a la Terra que no tenen ramificació semblant a l’arbre que mostren la majoria dels rius. La manca d’aquestes ramificacions probablement fa que l’aigua fos reomplerta per una barreja de cabals i precipitacions terrestres. Valls com Nirgal Vallis són comunes a les regions equatorials de Mart, que fan més evidències que Mart abans va ser càlid i humit.

El Mars Express Orbiter de l’ESA està ocupat per cartografiar tota la superfície de Mart. Utilitzant la seva càmera estèreo d’alta resolució, ajuda els científics a entendre Mart en la seva totalitat. Forma part d’una flota de la missió ESA, inclosa la Trace Gas Orbiter, i el Rover ExoMars.