L’estiu passat, l’Observatori Arecibo va patir danys importants quan un cable auxiliar que suporta la plataforma sobre el radiotelescopi es va trencar i va colpejar contra el plat reflector. Immediatament després, tècnics de l’observatori i de la Universitat de Florida Central (UCF) van començar a treballar per estabilitzar l’estructura i avaluar els danys. Malauradament, fa aproximadament dues setmanes (el 6 de novembre), es va trencar un segon cable causant encara més danys i de més greus.
Després d’una revisió exhaustiva, la National Science Foundation (NSF) dels Estats Units va anunciar que l’observatori no es podria estabilitzar sense arriscar la vida dels treballadors de la construcció i del personal de les instal·lacions. Com a tal, després de 57 anys de servei fidel i innombrables contribucions a múltiples camps de l’astronomia, l’NSF ha decidit iniciar els plans de desmantellament de l’Observatori Arecibo…
Aquesta decisió es va prendre poc després que la NSF avalués les avaluacions de diversos experts i empreses independents per determinar la causa de les fallades estructurals i recomanar mesures per fer reparacions. Aquestes avaluacions van indicar que els cables de suport ja no són capaços de suportar les càrregues que se’ls requereixen i que l’estructura del radiotelescopi corre el perill d’una fallada catastròfica.
A més, diverses avaluacions van afirmar que qualsevol intent de reparació podria posar en perill la vida dels treballadors. També van trobar que, fins i tot si les reparacions tinguessin èxit, l’estructura encara patiria problemes d’estabilitat a llarg termini. Com va dir el director Sethuraman Panchanathan en una declaració de la NSF:
“NSF prioritza la seguretat dels treballadors, del personal de l’Observatori Arecibo i dels visitants, cosa que fa que aquesta decisió sigui necessària, tot i que lamentable. Durant gairebé sis dècades, l’Observatori Arecibo ha servit de far per a la ciència avançada i el que pot semblar una associació amb una comunitat. Tot i que es tracta d’un canvi profund, buscarem maneres d’ajudar la comunitat científica i mantenir aquesta forta relació amb la gent de Puerto Rico “.
Després del primer incident, els equips d’enginyeria no van perdre el temps en plantejar un pla d’estabilització d’emergència del sistema de cablejat auxiliar. Tot i els danys que el cable auxiliar trencat va causar a la cúpula gregoriana, a l’estructura de suport i a l’esquerda de 30 metres que va deixar al plat reflector, els enginyers estaven preparats per començar les reparacions el 9 de novembre (tres dies després de la segon cable trencat).
Fins i tot l’observatori estava organitzant el lliurament de dos cables auxiliars de recanvi (i dos de temporals) quan es va produir la segona avaria. Aquesta vegada, es va trencar un cable principal, cosa que indica que els problemes estructurals es van estendre a totes les xarxes de cables que connecten el plat principal a la plataforma de l’instrument que hi ha a sobre.
Segons Ralph Gaume, director de la Divisió de Ciències Astronòmiques de NSF, aquest va ser el factor decisiu en la decisió de donar de baixa:
“El lideratge de l’Observatori Arecibo i la UCF van fer una feina encomiable abordant aquesta situació, actuant amb rapidesa i perseguint totes les opcions possibles per salvar aquest increïble instrument. Fins que no van arribar aquestes avaluacions, la nostra pregunta no era si s’hauria de reparar l’observatori sinó com. Però al final, una preponderància de dades va mostrar que simplement no podíem fer-ho amb seguretat. I aquesta és una línia que no podem creuar “.
Ràpidament es van fer avaluacions d’enginyeria que van indicar que aquest cable principal de 7,62 cm de gruix es va estressar fins a aproximadament el 60% de la seva tolerància mínima (durant un clima tranquil) quan es va trencar. Les inspeccions dels altres cables van revelar nous trencaments de fil en alguns dels altres cables principals i evidència d’un lliscament important en diverses preses que contenien els cables auxiliars restants.
Aquests descobriments van confirmar que tant els cables de suport principals com els auxiliars es van debilitar més del projectat inicialment. Això va portar els equips d’enginyeria a concloure que el desmantellament i l’enderroc eren l’única opció.
El pla de la NSF per desmantellar l’observatori consistiria en apagar el radiotelescopi de 305 m de diàmetre mentre preservava amb seguretat les altres parts de l’observatori que podrien resultar danyades o destruïdes en cas d’error catastròfic. En resum, esperen conservar la major part de la infraestructura restant possible perquè pugui seguir sent útil per a futures investigacions i propòsits educatius.
El procés de desmantellament és complex i requereix que la NSF, la UCF i totes les institucions participatives compleixin una sèrie de requisits legals, ambientals, de seguretat i culturals. Mentrestant, el NSF ha iniciat una investigació fotogràfica d’alta resolució mitjançant drons aeris i està considerant fer una avaluació forense del cable trencat (suposant que es pot fer amb seguretat).
Quan s’acabin totes les preparacions necessàries, el radiotelescopi estaria subjecte a un desmuntatge controlat. Un cop fet això, l’NSF té la intenció de restaurar les operacions a la instal·lació LIDAR d’Arecibo, al seu centre de visitants i a la instal·lació meteorològica de Culebra fora del lloc. També continuarà l’anàlisi i la catalogació de les dades d’arxiu recollides pel radiotelescopi.
Al llarg dels seus 57 anys de servei, l’Observatori Arecibo va ser el radiotelescopi més important del món i una de les instal·lacions astronòmiques més icòniques del món. Fins a la finalització del Radiotelescopi xinès (FAST) de cinc-cents metres de diàmetre, era també l’observatori de ràdio més gran del món. La seva realització és incomparable i inclou diverses novetats.
Aquests inclouen la confirmació de les estrelles de neutrons, la detecció del primer púlsar binari, el púlsar del primer mil·lisegon i els primers exoplanetes. La instal·lació també alberga el Projecte de radar planetari que (amb el suport proporcionat pel programa d’observacions d’objectes prop de la Terra de la NASA) rastreja i caracteritza els objectes propers a la Terra (NEO). A més, la instal·lació també ha tingut un paper important en la recerca d’intel·ligència extraterrestre (SETI).
A banda de proporcionar les dades d’origen de SETI@home i del Projecte Pheonix de l’Institut SETI, l’observatori també és una de les poques instal·lacions del món que envia activament un missatge codificat a l’espai destinat a extraterrestres . – també conegut com. el missatge Arecibo. Ha fet tantes coses a la vida i continuarà contribuint desprès de la jubilació.