Fa exactament cinc mesos, Catalunya va presenciar un fenomen poc habitual: les aurores boreals. El passat 10 de maig, el cel es va tenyir lleugerament de vermell, i encara que l’espectacle no va ser intens, va ser prou notable per a aquells que van estar atents. Dijous de la setmana passada, un altre episodi similar va sorprendre de nou a molts catalans, resultat de la forta activitat solar d’aquests mesos.
Les aurores boreals, un fenomen lumínic que solem associar amb les regions àrtiques, van captivar els espectadors catalans el 10 d’octubre.
Què va passar?
Aquest fenomen excepcional va ser causat per una intensa activitat solar. En determinats moments, el Sol emet grans quantitats de partícules carregades. Quan aquestes partícules arriben a la Terra, interactuen amb el seu camp magnètic, dirigint-se cap als pols. Allà, xoquen amb els àtoms de l’atmosfera terrestre, excitant-los i fent que aquests alliberin energia en forma de llum, generant les típiques bandes de colors de les aurores.
La matinada de dimecres, el Sol va emetre una fulguració solar, alliberant una gran quantitat d’energia en forma de raigs X. Alhora, aquesta explosió va expulsar material solar a una velocitat propera als 2.000 km/s, que es va dirigir cap a la Terra. Quan aquest material va arribar a les capes superiors de l’atmosfera, entre la nit de dijous i divendres, es va produir el fenomen que hem descrit anteriorment.
Per què es van veure a Catalunya?
Les aurores boreals són habituals en latituds altes, pròximes als pols magnètics. No obstant, durant períodes d’activitat solar intensa, com el que vam experimentar el 10 d’octubre, aquestes poden ser visibles en latituds més baixes, com la de Catalunya. Però això no es lo normal, ja que per veure-les a casa nostre, s’ha de complir una sèrie de requisits, que son just els que vam tenir durant aquella nit.
És important destacar que, a Catalunya, no vam veure les aurores directament, sinó el seu reflex tènue, ja que en aquell moment es trobaven principalment al nord d’Anglaterra.
Curiosament, l’última vegada que vam veure aurores a casa nostre, va ser l’any 1938…
Autoria fotografies: Sergi Guillen