La setmana passada, es va detectar un petit asteroide només dues hores abans que impactes a la superfície terrestre. Afortunadament, només tenia uns 3 metres d’amplada i la roca espacial, ara coneguda com 2022 EB5, probablement es va cremar a l’atmosfera terrestre prop d’Islàndia a les 21:22 UTC de l’11 de març.
Tot i que és meravellós que els astrònoms puguin detectar asteroides d’aquesta mida que es dirigeixen cap al nostre planeta, la naturalesa d’última hora del descobriment provoca definitivament una pausa. I si hagués estat més gran?
Tot i que cada dia, la Terra és bombardejada amb més de 100 tones de pols i partícules de la mida de la sorra, aquests objectes no arriben mai a terra; només ens proporcionen espectaculars “estrelles fugaces” o pluges de meteors que podem gaudir amb seguretat.
Aproximadament un cop l’any, un asteroide de la mida de 2022 EB5 (aproximadament la mida d’un cotxe) colpeja l’atmosfera terrestre, crea una bola de foc realment impressionant i es crema abans d’arribar a la superfície. Qualsevol asteroide menor d’uns 20 metres probablement es cremarà quan entri a l’atmosfera de la Terra. Si alguna part sobreviu, seria en forma de meteorits més petits que causen poc o cap dany. Però no sempre…
El meteorit de Chelyabinsk, que es va trencar sobre Rússia l’any 2013, tenia aproximadament 20 metres d’ample, o la mida d’un edifici de sis pisos. A través de l’atmosfera, va desencadenar una intensa onada de xoc que va destrossar finestres i esfondrar edificis, deixant unes 1.200 persones ferides.
Si un meteoroide rocós de més de 25 metres però més petit d’un quilòmetre toqués la Terra, probablement causaria danys locals a la zona d’impacte.
Qualsevol cosa més gran podria causar danys importants. La NASA calcula que cada 2.000 anys aproximadament, un meteoroide de la mida d’un camp de futbol (100 metres) colpeja la Terra. El 2019, hi va haver una detecció propera a la Terra, on es va detectar l’asteroide 2019 OK, que tenia entre 57 i 130 metres d’amplada, poques hores abans de passar a prop del nostre planeta, a uns 73.000 quilòmetres. Això és menys d’una cinquena part de la distància a la Lluna i es considera relativament a prop. Si un asteroide d’aquesta mida toqués la Terra, podria acabar amb una ciutat sencera.
En el cas del recent descobriment d’asteroides petits, l’astrònom hongarès Krisztián Sárneczky a l’Observatori Konkoly, prop de Budapest, va espiar el 2022 EB5 de la mida d’un cotxe l’11 de març de 2022, només dues hores abans que toqués l’atmosfera terrestre. Per què tan tard?
A partir d’ara, els astrònoms es basen principalment en observatoris terrestres per detectar asteroides. Les roques espacials petites i fosques són difícils de veure, ja que necessiten reflectir la llum solar per ser visibles. A més, qualsevol objecte que tingui una òrbita excèntrica o que tingui el Sol bloquejant la seva visió quan s’acosta cap a nosaltres és difícil de veure des de la Terra.
A principis d’aquest any, la NASA va anunciar que el sistema d’alerta d’impacte terrestre d’asteroides (ATLAS) s’havia convertit en la primera investigació capaç de cercar tot el cel fosc cada 24 hores per trobar objectes propers a la Terra. El sistema està format per quatre telescopis, dos als telescopis de l’hemisferi nord a Haleakala i Maunaloa a Hawaii, i dos observatoris addicionals a Sud-àfrica i Xile. Aquesta investigació de tot el cel s’uneix a altres xarxes d’observatoris que cerquen els cels, inclòs el programa Near Earth Object de JPL, el Catalina Sky Survey i PAN-STARRS.
L’Observatori de Pujalt, gràcies al telescopi TGS (Telescopi Guille i Solà), col·labora amb les observacions del cel, unint-se dins del projecte de la defensa planetària.
Però els astrònoms sabem que es necessiten telescopis espacials dedicats per rastrejar els asteroides i els cometes entrants. La missió WISE, originalment un telescopi espacial astronòmic de longitud d’ona infraroja que es va llançar el 2009, es va reassignar una nova missió després que el seu refrigerant s’esgotés. El 2013 la nau espacial es va convertir en NEOWISE, amb l’objectiu d’ajudar a identificar i descriure objectes propers a la Terra (NEO). Al març de 2021, la missió havia fet 1.130.000 observacions d’infrarojos confirmades d’aproximadament 39.100 objectes a tot el sistema solar.
El telescopi espacial Near-Earth Object Surveyor (NEO Surveyor) hauria d’estar llest per llançar-se el 2026. Aquesta missió serà capaç de detectar asteroides tant brillants com foscos, i hauria de poder trobar almenys dos terços dels objectes propers a la Terra de més grans de 140 metres. També hi ha plans per intentar desviar els asteroides en un possible curs de col·lisió amb la Terra, i el llançament de la missió DART de la NASA el novembre de 2021 provarà la tecnologia i ajudarà a fer llum sobre la millor manera de desviar els asteroides que amenacen el nostre planeta el proper 22 de setembre d’aquest mateix any 2022.