La superfície del Sol és una dansa turbulenta entre la gravetat, el plasma i els camps magnètics. Igual que el clima a la Terra, el seu comportament pot semblar imprevisible, però hi ha patrons que s’han de trobar quan s’observa de prop.
El primer patró que es va observar a la superfície solar va ser el de les taques solars. Alguns astrònoms antics van notar les taques solars, però han estat estudiades regularment des del 1600. A mesura que els astrònoms comptaven el nombre de taques vistes cada any, van trobar que el Sol passava anys actius i anys tranquils. Hi ha un cicle d’11 anys aproximadament de recompte de taques solars altes i baixes. També hi ha altres cicles, com el cicle de Gleisberg, que dura entre 80 i 90 anys.
Aquests patrons són similars a les estacions del tornado del mig oest americà o dels cicles El Niño / La Niña del Pacífic. Aquests grans patrons tenen una regularitat que els permet anticipar-se fàcilment. Però si bé és relativament fàcil predir els cicles de taques solars, no ho és predir l’aparició d’una taca solar individual.
Un dels reptes amb la predicció de taques solars és que no podem posar sensors directament a la superfície del Sol. Mesurar els camps magnètics que creen taques solars és difícil. Però els astrònoms han après que el Sol es pot estudiar mitjançant ones sonores i aquesta tècnica els comença a predir taques solars individuals.
Un dels projectes que estudien el Sol d’aquesta manera és el Global Oscillation Network Group (GONG). Es tracta d’una col·lecció de sis telescopis solars que mesuren el moviment de la superfície del Sol 24/7. Les vibracions de la superfície del Sol són causades per ones sonores que es mouen a l’interior del Sol. L’estudi del Sol d’aquesta manera es coneix com helioseismologia. Tot i que s’utilitza principalment per estudiar l’interior solar, les ones sonores també es veuen afectades per les característiques de la superfície, com ara les taques solars, i recentment l’equip GONG va utilitzar aquesta característica per predir-ne una.
Fa aproximadament una setmana, l’equip de GONG es va adonar que les vibracions solars acústiques semblaven estar interrompudes per una característica situada a l’extrem del Sol. No van poder veure la funció, però era coherent amb la d’una taca solar. Així, l’equip va predir que un cúmul de taques solars podria ser visible des de la Terra al voltant d’aquests dies. I va resultar que tenien raó…
Durant aquests dies tenim una gran taca solar de la mida de 5 planetes terra. No es res fora de lo normal ja que amb anteriors cicles solars, taques mes grans havien sigut observades.
Aquest tipus de predicció és extremadament útil perquè les taques solars grans solen anar acompanyades d’altres activitats, com ara fulguracions (explosions o alliberació d’energia) solars. Els intensos brots solars poden alterar els satèl·lits moderns com el GPS i, en el cas més extrem, poden amenaçar amb col·lapsar la xarxa elèctrica. Predir aquests esdeveniments amb diversos dies d’antelació ens donarà temps per mitigar-ne els efectes.
Amb més investigacions, l’equip de GONG i altres fins i tot podrien predir l’aparició de taques solars abans que es formin. Això ens donaria molt més d’una setmana per preparar-nos davant qualsevol amenaça causada per les erupcions solars i ens donaria a tots els que utilitzem aquesta tecnologia raons per respirar una mica més fàcilment.