Durant aquest any 2025 s’ha anunciat el descobriment d’un nou visitant interestel·lar: el cometa 3I/ATLAS, detectat pel sistema d’alerta ATLAS (Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System). És el tercer objecte interestel·lar confirmat que travessa el nostre sistema solar, després d’‘Oumuamua (1I) i Borisov (2I). Des del primer moment, l’objecte ha despertat un gran interès tant entre els astrònoms com entre el públic general, i també —com sol passar— algunes especulacions més fantasioses sobre la seva possible naturalesa artificial.
Tot i aquestes teories, les dades científiques són clares: 3I/ATLAS és un cometa real, un cos natural format per gel i pols, procedent d’un altre sistema estel·lar.
Un objecte que ve de fora del sistema solar
El seu moviment segueix una òrbita hiperbòlica, és a dir, una trajectòria oberta que el porta a passar prop del Sol i sortir-ne definitivament. Aquesta característica demostra que no està lligat gravitacionalment a la nostra estrella: ve de l’espai interestel·lar i, després de la seva visita, continuarà viatjant pel cosmos.
Això per si sol ja és fascinant, perquè ens permet observar material que es va formar al voltant d’un altre estel, potser fa milers de milions d’anys. Però que sigui “interestel·lar” no vol dir que sigui artificial: simplement vol dir que ve de fora del nostre sistema solar, igual que milions de cossos que podrien haver estat expulsats d’altres sistemes planetaris durant la seva formació.
La seva activitat no enganya: és un cometa de debò
Les imatges captades pel telescopi espacial James Webb, pel Hubble i per diversos observatoris terrestres mostren clarament la presència d’una coma —una envolta difusa de gas i pols— i fins i tot una cua que s’estén en direcció oposada al Sol. Aquest és el comportament típic dels cometes: quan s’acosten a la calor solar, els gels que contenen (aigua, diòxid de carboni, monòxid de carboni…) es sublimen i alliberen material cap a l’espai.
Les anàlisis espectroscòpiques han detectat precisament aquests compostos volàtils, amb una composició molt semblant a la dels cometes del nostre sistema solar. No hi ha res que indiqui una estructura metàl·lica, ni emissions de tipus tecnològic, ni maniobres pròpies d’un objecte controlat. Tot s’ajusta al que sabem sobre els cossos gelats naturals.
Per què alguns mitjans en parlen com si fos una nau?
Aquest tipus d’especulacions neixen sovint de la fascinació pel desconegut. Ja va passar amb ʻOumuamua el 2017, que presentava una forma i un comportament una mica inusuals i va donar peu a hipòtesis atrevides. En el cas de 3I/ATLAS, alguns titulars han intentat repetir aquella fórmula mediàtica.
És cert que hi ha científics, com l’astrofísic Avi Loeb, que defensen la importància de no descartar hipòtesis extraordinàries. Però fins i tot ell reconeix que cal una evidència sòlida. En aquest cas, no n’hi ha cap que apunti a un origen artificial. L’Agència Espacial Europea i la majoria d’observatoris coincideixen: es comporta com un cometa, té l’aspecte d’un cometa i no hi ha cap motiu per pensar que sigui res més.
Una finestra oberta a altres sistemes planetaris
Més enllà del debat, 3I/ATLAS és una oportunitat científica excepcional. Els objectes interestel·lars ens permeten estudiar materials formats en condicions diferents a les del nostre sistema solar, i comparar-los amb els nostres propis cometes. Això pot revelar-nos com es formen i evolucionen els planetes i els cossos gelats a l’univers.
També ens recorda com la ciència construeix coneixement: observant, contrastant dades i descartant hipòtesis que no encaixen amb les proves. Les teories sobre “naus espacials” poden ser atractives, però el veritable misteri —i la bellesa— rau en entendre com un petit fragment de gel d’un altre sistema pot arribar fins aquí, travessant el buit interestel·lar.
En conclusió
3I/ATLAS no és una nau, ni un missatge d’altres mons, sinó un testimoni natural d’altres racons de la galàxia. La seva observació ens ajuda a conèixer millor com són els materials que formen els sistemes planetaris més enllà del nostre. I sobretot, ens recorda que, davant del desconegut, la curiositat i la ciència són les millors eines per separar el fet del mite.