El 2022 ha estat un any càlid i sec a la comarca de l’Anoia com a bona part de Catalunya. Com a any sec és el segon consecutiu i això ha tingut una repercussió a nivell global de la comarca i de Catalunya amb la humitat dels boscos i el nivell dels embassaments.
El 2022 va començar amb un gener molt tranquil i amb un parell de setmanes anticiclòniques 100% sense núvols i calma absoluta que van portar a temperatures molt baixes a les nits a les fonadalades amb glaçades continuades. En el cas de l’aeròdrom d’Òdena (330m) es van donar 20 glaçades consecutives (del 12 al 31 de gener) amb una temperatura mínima absoluta de -7ºC. El total de dies de glaçada va ser de 24. De dia, però, l’ambient no va ser fred amb temperatures que es movien entre els 10-15ºC. En el cas de l’Observatori de Pujalt (750m) a l’Alta Anoia en una zona alçada allà no es van donar glaçades molt fortes, la mínima absoluta -4,5ºC i el nombre de dies amb glaçades van ser 12 en tot el mes de gener. Pel que fa a les precipitacions va ser un mes sec.
Pel que fa al febrer, la falta de precipitacions i les temperatures elevades van marcar el mes. Les temperatures es van mantenir per quart any consecutiu a la banda alta del termòmetre en aquesta època de l’any i a la vegada les precipitacions van ser escasses. Acabant el febrer vam acabar els 3 mesos d’hivern que va ser dels més secs de les darreres dècades. A bona part de la comarca en 3 mesos van caure menys de 10mm.
El març ja va ser un mes ennuvolat, amb una temperatura propera a la mitjana i amb més precipitació que la mitjana climàtica. Es van acumular entre 40-80mm a bona part de la comarca.
Després de l’hivern sec el març va servir per salvar l’inici de la primavera, una primavera que començava amb bon peu tot i que ja arribat l’abril les coses es van tòrcer.
L’abril va començar amb molt de fred. Després d’un hivern sense entrades de masses fredes provinents del nord aquells primers dies d’abril l’aire fred arribava i amb ell les glaçades. La matinada del 3 d’abril s’arribava a -4,8ºC a l’aeròdrom d’Òdena, un valor molt atípic per l’època de l’any. Es van donar glaçades a molts punts interiors de Catalunya i van fer perdre molts collites d’arbres fruiters. El 3 d’abril es podien veure flocs anecdòtics a alguns punts de Catalunya situats per sota dels 1000m. La temperatura mitjana del mes es va situar 0,4ºC per sota de la mitjana climàtica sent l’únic mes de l’any en que assolís aquesta posició. Pel que fa a les precipitacions, es van recollir arreu de la comarca al llarg del mes entre 30-60mm. En general per sota o molt per sota del que de mitjana es recull en aquest mes que és en alguns indrets el més plujós de l’any.
Pel que fa al maig, la situació atmosfèrica va fer un tomb més i ens va portar l’estiu de cop. Com si s’hagués passat de l’abril al juny. De fet al maig es van assolir ja temperatures màximes absolutes de ple estiu com els 37,2ºC a Òdena o els 34,0ºC de Pujalt. En el cas de Pujalt superant en 2ºC l’antic màxim de la sèrie. Cal dir que en el cas de l’Observatori de Pujalt la temperatura mitjana del mes de maig va ser la mes elevada de la sèrie 2004-2022. Les precipitacions es van tornar a situar per sota de la mitjana climàtica tot i que després de la calorada de mitjans de mes va haver un episodi de pluja.
Acabat el mes de maig la primavera va quedar seca i càlida arreu de la comarca.
Juny va seguir la tònica del mes de juny i va tornar a ser un mes molt càlid sent de nou a Pujalt el més càlid de mitjana de la sèrie 2004-2022. Les precipitacions van ser molt escasses i el risc d’incendi va començar a pujar. Cal destacar una onada de calor de mitjans de mes que va portar el termòmetre als 39,5ºC a l’aeròdrom d’Òdena, una de les temperatures més elevades dels darrers anys.
El juliol va tornar a ser càlid i va acabar, però, amb tempestes que van continuar caient després al mes d’agost. Una vegada mes el juliol va ser el més càlid de la sèrie 2004-2022 a l’Observatori de Pujalt.
Aquesta anomalia de temperatures elevades de forma continuada al llarg dels darrers 3 mesos havia estat donada per un manteniment dels vents del sud que aportava pols del Sàhara i temperatures elevades.
L’agost va continuar sent càlid, però, ja no el més càlid. Les tempestes es van donar en molts indrets i fins i tot les pedregades fortes van fer acte de presència. En alguna d’aquestes pedregades alguns pins de la comarca van quedar tocats i va aprofitar la Diplòdia, un fong, per poder-los acabar de matar.
El setembre va continuar en la línia de tot l’any. Càlid i sec.
L’octubre va tornar a ser un mes que es va situar a la banda alta de les temperatures mitjanes de la sèrie de l’Observatori de Pujalt. Les temperatures molt elevades per l’època i la falta de precipitacions van deixar un octubre que va fer poc d’octubre quan el fred mica en mica es va fent present i les precipitacions van caient.
El novembre va tenir dues parts. Una primera quinzena de nou amb rècord de temperatura mitjana i una segona amb una temperatura més normalitzada. Tot i així el mes de novembre quedava com un dels més càlids dels darrers 20 anys. El mes va tancar amb poca pluja dins d’una tardor seca.
Per acabar el desembre, com no podia ser va tornar a ser càlid. Pel que fa a la precipitació es va situar en els valors de la mitjana climàtica al centre i sud de la comarca. Al nord les precipitacions van ser més abundants que la mitjana climàtica. Pel que fa a les temperatures a l’Observatori de Pujalt es va quedar com el 2n més càlid dels darrers 19 anys tan sols superat pel desembre de 2015.
Per resumir, una any anòmal per la situació de vents del sud que van predominar arreu de Catalunya i també a la nostra comarca. A la vegada una disminució de les entrades de nord i dies de tramuntana a l’Estartit.
Aquesta situació atmosfèrica s’ha de trencar en un moment o altre i per tan aquest 2023 no serà, a priori, tan càlid com el 2022.
Per acabar la gràfica de l’evolució de la temperatura mitjana anual. Podeu veure el sal que es pro dueix en el darrer any:
