Si ens imaginem una piscina a l’estiu amb tot de gent a dins i de cop que tothom surt de la piscina, observarem durant una estona que una vegada tothom ha sortit de l’aigua es continua bellugant, cada vegada menys fins que al final l’aigua quedarà ben quieta si no bufa el vent.
Aquest moviment que fa l’aigua el fa per igualar la pressió que exerceix la mateixa aigua a una mateixa fondària. Una vegada tothom ha sortit de l’aigua ens trobem en zones a on l’aigua forma una muntanya i zones que hi ha menys altura d’aigua, una depressió d’aigua. L’aigua intenta igualar-se per tal que tota estigui a la mateixa altura exercint la mateixa pressió a una mateixa profunditat. Mentre a l’aigua hi ha desequilibri l’aigua es mou per buscar l’equilibri.
De la mateixa manera ho fa l’atmosfera. De fet l’aigua i l’atmosfera són fluids i tenen un comportament semblant. No a tot arreu al voltant de la Terra hi ha el mateix aire. A on hi ha les muntanyes d’aire són les zones d’altes pressions anomenades anticiclons. A on hi ha menys aire són les zones de baixes pressions que anomenem depressions o borrasques. L’aire vol igualar la pressió i per això es desplaça de les altes pressions a les baixes pressions i tenim el vent. Es mou per aquesta diferència de pressió a gran escala entre depressions i anticiclons i també a petita escala quan bufa marinada o dins de casa nostra quan obrim dues finestres i tenim corrent d’aire. Entre un anticicló i una depressió el moviment es veu afectat per la força de Coriolis que es produeix per la rotació de la Terra i que fa que les masses d’aire quan es desplacen a l’hemisferi nord es desviïn cap a la dreta i a l’hemisferi sud cap a l’esquerra.
En el cas de la piscina som les persones que provoquem el desequilibri amb l’alçada d’aigua. En el cas de l’atmosfera l’energia ens la dona el Sol que desequilibra el sistema i fa que es vagin formant depressions i anticiclons.