Sovint a l’hivern trobem cristalls de gel a la superfície dels cotxes i a la vegetació i sentim a dir: “Avui ha glaçat”. A l’imatge superior trobem una fotografia del passat 20 de novembre de 2019 a l’Observatori de Pujalt on teniem una temperatura a dins garita a 1,5m de +1,0ºC, terra gelat. Gelada i sense glaçada.
El fet que trobem aquests cristalls de gel no és motiu de que la temperatura de l’aire hagi estat negativa. Les nits serenes els objectes i el sòl irradien i es refreden més que l’aire i per tan ens podem trobar amb temperatures d’aquestes superfícies negatives mentre que l’aire la temperatura és positiva. Quan es formen aquests cristalls correspon a un fenomen meteorològic que s’anomena “gelada” i pot acabar donant uns paisatges ben blancs. Per altra banda, la temperatura de l’aire ha pogut ser positiva o no. Si la temperatura de l’aire és de 0,0ºC o inferior parlarem de “glaçada”. La “glaçada” sols representa una temperatura de l’aire sense cap fenomen meteorològic associat mentre que la “gelada” va junt al fenomen de formació dels cristalls de gel normalment arran del terra, sobre la vegetació i sobre la superfície dels cotxes.
En zones elevades la diferència de temperatura entre el sòl i l’aire a 1,5m del sòl és més marcada. A l’Observatori de Pujalt (750m) es mesura cada hivern algun dia una diferència de 10ºC entre el sòl i l’aire a 1,5m del terra. Podem tenir, doncs, un sòl a -5ºC i totalment gelat i en canvi la temperatura de l’aire que sigui de +5ºC. Llavors parlarem de “gelada”, però, no de “glaçada”.
Si al llarg de la nit hi ha núvols el que fan aquests és reenviar part de la radiació cap a la superfície impedint el refredament d’aquesta i llavors la diferència és mínima entre el sòl i l’aire a 1,5m d’alçada.
Per últim, quan hi ha boira amb una temperatura negativa de l’aire aquesta boira pot portar cristalls de gel o gotes d’aigua subfoses que al tocar els objectes vertical es congelen. Llavors parlarem de “boira gebradora”.
