Tanca aquest avís

La teva versió d'Internet Explorer està obsoleta (versió 6 o anterior)

Aquesta versió, a part de tenir problemes de compatibilitat amb diferents pàgines web, és insegura i blanc fàcil per a aplicacions malicioses d'Internet

Alguns apartats d'aquesta web no funcionaràn correctament amb el teu navegador

Per això et recomanem que actualitzis el navegador, o molt millor, que descarreguis un dels 3 navegadors següents:

Opera logo Opera firefox logo Mozilla Firefox Chrome logo Google Chrome
Observatori de Pujalt - Fundació Ernest Guillé i Moliné | Latitud: N 41° 43' N | Longitud: E 1° 25' E | Altitud: 750m

2 membres d'AstroAnoia a l'equip de l'Ignasi Riba que descobreix un nou exoplaneta

Albert Rosich i Juan Carlos Morales, membres d'AstroAnoia i col·laboradors de l'Observatori de Pujalt, formen part de l'equip d'investigadors que han descobert amb una probabilitat de més del 99% un exoplaneta en el segon sistema estel·lar més proper a la Terra. Aquests dies ha sortit a la llum gràcies a l'article que ha aparegut a la revista científica internacional, "Nature". Una gran notícia per la ciència de casa nostra que per desgràcia moltes vegades ha de veure com els seus científics han de marxar a l'estranger a fer les seves investigacions. 

 

Des de l'Observatori de Pujalt ens alegrem i felicitem a tot l'equip i en especial a l'Albert Rosich i al Juan Carlos Morales.

 

Adjuntem a continuació la nota de premsa feta per l'equip d'investigadors a on expliquen la descoberta.

 

 

El nostre veïnat estel·lar comença a estar atapeït - Es descobreix un planeta orbitant el segon sistema estel·lar més proper a la Terra

 

 

Les mesures d'instruments de gran precisió revelen una superterra freda al voltant de l'estrella de Barnard

 

  • Un  grup internacional d'astrònoms liderat per Ignasi Ribas,  investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i  l'Institut de Ciències Espacials (ICE), ha trobat un planeta  candidat en òrbita al voltant de l'estrella de Barnard.  
  • L’estrella  de Barnard és l’estrella solitària més propera al Sol i la  segona després del sistema estelar triple d'Alfa Centauri.  
  • L'equip  va utilitzar 18 anys d'observacions que es van combinar amb noves  dades obtingudes amb el caçador de planetes CARMENES, un  espectrògraf situat a Calar Alto (Espanya), i d’altres  instruments.  
  • Els  astrònoms han obtingut evidència significativa d'un planeta amb  una massa tres vegades més gran que la de la Terra que orbita  l'estrella nana  roja cada 233 dies. Aquestes dades situen a la  superterra a prop de la anomenada "línia de gel" de la  seva estrella, pel que probablement sigui un món gelat.  
  • Aquesta  és la primera vegada que els astrònoms troben aquest tipus  d'exoplanetes utilitzant el mètode de la velocitat radial [1].  
  • El  telescopi Joan Oró del Observatori Astronomic del Montsec ha  participat en la troballa.  
  • El  descobriment serà publicat a la revista Nature el 15 de novembre  del 2018.  

 

A només sis anys llum de nosaltres, l'estrella de Barnard té un moviment aparent més ràpid que qualsevol altra estrella en el cel. Aquesta nana roja, més petita i antiga que el nostre Sol, és una de les nanes roges menys actives conegudes i representa un objectiu ideal per buscar exoplanetes utilitzant diversos mètodes.

 

Veïnat

 

Des de 1997, diferents instruments han anat recopilant una gran quantitat de mesures del subtil moviment cap endavant i cap enrere d'aquesta estrella. Una anàlisi de les dades recollides fins el 2015, incloent observacions del HIRES / Keck i dels espectròmetres HARPS i UVES d'ESO, va suggerir que aquest moviment podria ser causat per un planeta amb una òrbita d'uns 230 dies. Per confirmar aquesta hipòtesi, però, es va considerar necessari obtenir força més mesures.

 

Amb el propòsit de confirmar la detecció, els astrònoms observaren regularment l'estrella de Barnard amb espectròmetres de gran precisió com el CARMENES (Observatori de Calar Alto, a Espanya), o els HARPS i HARPS-N en una col·laboració internacional anomenada Red Dots [2]. Aquesta tècnica consisteix a utilitzar l'efecte Doppler de la llum de l'estrella [1] per a mesurar com varia la velocitat d'un objecte amb el temps.

 

"Per a l'anàlisi varem fer servir observacions de set instruments diferents al llarg de 20 anys. El resultat d'aquest esforç és un dels conjunts de dades més grans i exhaustius mai assolit per a estudis precisos de velocitat radial, acumulant en total més de 700 observacions", explica Ignasi Ribas.

 

Després de combinar i analitzar de nou totes les dades, va tornar a aparèixer clarament un senyal amb un període de 233 dies. Aquest senyal implica que l'estrella de Barnard s'està acostant i allunyant de nosaltres a uns 1,2 metres per segon (aproximadament la velocitat a la que camina una persona), el qual s'explica molt probablement per la presència d'un planeta orbitant-la.

 

"Després d'una anàlisi acurada, estem segurs al 99% que el planeta està real, ja que és l'explicació que millor encaixa amb les nostres observacions", assegura Ignasi Ribas. "No obstant això, hem de ser prudents i recollir més dades per poder estar-ne segurs, perquè les variacions naturals de la brillantor de l'estrella degudes a les taques estel·lars o a cicles d'activitat podrien produir efectes similars als detectats". Noves observacions estan duent-se a terme des de diferents observatoris.

 

El candidat a planeta, anomenat Estrella de Barnard b (Barnand 's Star b, o bé "GJ 699 b" si es fa servir el seu nom de catàleg), és una superterra amb una massa mínima d'unes 3,2 vegades la terrestre. Completa una òrbita al voltant de la seva estrella cada 233 dies i està situada en una zona anomenada línia de gel (o ice-line), la distància de l'estrella a partir de la qual l'aigua estaria congelada, fins i tot en el buit de l'espai. Si el planeta no tingués atmosfera, la seva temperatura podria arribar a ser de -150 °C, la qual cosa faria molt improbable que pogués tenir aigua líquida en la seva superfície. No obstant això, les seves característiques el converteixen en un excel·lent objectiu per a ser visualitzat mitjançant la propera generació d'instruments com el telescopi WFIRST de la NASA [3], i podria ser detectable amb observacions que ja estan sent obtingudes gràcies a la missió Gaia de l'Agència Espacial Europea (European Space Agency o ESA [4]).

 

Fins al moment, no s'havien descobert exoplanetes així de petits i llunyans de la seva estrella fent servir la tècnica Doppler [1]. Això s'ha pogut aconseguir ara gràcies a les millores en la instrumentació, mètodes d'anàlisi i campanyes optimitzades a la recerca d'aquest tipus d'exoplanetes. Amb la propera generació d'instruments, aquestes possibilitats només poden millorar.

 

"Tots hem treballat molt dur per obtenir aquest resultat", diu Guillem Anglada-Escudé, investigador de la Queen Mary University of London i co-líder de l'estudi. "Aquesta col·laboració ha estat organitzada dins el context del projecte RedDots, que ha permès fer servir i incorporar mesures d'instruments obtinguts per tot el món, incloent astrònoms semi-professionals coordinats per l’AAVSO".

 

“El telescopi Joan Oró, situat a l’Observatori Astronòmic del Montsec (Sant Esteve de la Sarga, Lleida) i gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, es un dels equipaments que ha participat en la troballa proporcionant mesures fotomètriques de l’estrella de Barnard gairebe cada nit durant més de 5 mesos. Aquest seguiment, que s’ha realitzat de forma coordinada des de diversos telescopis, és el que ha permès descartar que el senyal trobat fos originat per la pròpia estrella, i confirmar d’aquesta manera que es tractava d’un nou planeta”, explica Ignasi Ribas.

 

Cristina Rodríguez-López, investigadora de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA, CSIC), coautora de l'article i coordinadora de les campanyes de seguiment fotomètric, parla sobre la importància d'aquesta troballa. "Aquest descobriment suposa un avenç significatiu en la recerca d'exoplanetes al voltant dels nostres veïns estel·lars, amb l'esperança de, finalment, trobar un que tingui les condicions adequades per a albergar vida".

 

 

Notes

 

[1] En el mètode de la velocitat radial s'utilitzen espectròmetres de precisió per mesurar l'efecte Doppler. Quan un objecte s'allunya de nosaltres, la llum que observem es torna lleugerament menys energètica i, per tant, més vermella. Per contra, la llum es torna una mica més enèrgica i més blava quan l'estrella se'ns acosta.

 

[2] RedDots  és un esforç col·laboratiu d'observació dedicat a la recerca de planetes terrestres que es trobin en òrbites càlides al voltant de les estrelles nanes roges més properes al Sol.

 

[3] WFIRST  és una futura missió de la NASA que es dedicarà a respondre preguntes cosmològiques i també permetrà la detecció d'exoplanetes propers mitjançant visualització directa.

 

[4] Gaia  és una missió espacial d’astrometria de l'Agència Espacial Europea (ESA) que actualment mesura posicions i moviments precisos d'objectes estel·lars.

 

Observatoris i Instruments

 

CARMENES  (espectrògraf échelle d'alta resolució per a la recerca d'exoplanetes terrestres al voltant de nanes tipus M a través de l’infraroig proper i el visible) és un espectrògraf òptic i d'infraroig proper d'alta resolució, construït en col·laboració per diverses institucions de recerca espanyoles i alemanyes, i operat per El observatorio de Calar Alto  (Espanya).

 

L'Observatori Europeu Austral  (ESO ) opera dos instruments utilitzats en aquesta recerca: HARPS i UVES. HARPS  (cercador de planetes per velocitat radial d'alta precisió) es dedica al descobriment d'exoplanetes en el telescopi de 3,6 metres d'ESO (La Silla, Xile). UVES  (espectrògraf échelle ultravioleta i visual) és un espectrògraf òptic d'alta resolució que es troba en el Very Large Telescope d’ESO (Paranal, Xile).

 

HIRES  (espectròmetre échelle d'alta resolució) és un espectrògraf d'alta resolució que es troba a l'observatori W. M. Keck (Mauna Kea, Hawaii).

 

PFS  (espectrògraf cercador de planetes) és un espectròmetre de precisió i alta resolució que es troba en el telescopi de 6,5 metres Magellan (observatori Las Campanas, Xile).

 

APF  (cercador de planetes automatitzat) és un telescopi de 2,4 metres amb un espectròmetre de precisió i alta resolució fet a mida per al càlcul de velocitats radials de precisió a l'observatori Lick (Califòrnia, EUA).

 

HARPS-North  (o HARPS-N) és una rèplica del HARPS d'ESO instal·lat al Telescopi Nazionale Galileo/Itàlia (La Palma, Espanya).

 

Diversos observatoris varen contribuir a les activitats de seguiment a través del projecte RedDots , inclosos observadors de l’AAVSO  (associació americana d'observadors d'estrelles variables). L’AAVSO és una associació formada per astrònoms aficionats que recopilen, avaluen, analitzen, publiquen i arxiven observacions d'estrelles variables. Aquestes observacions es presentaran amb més detall en una propera publicació.

 

Enllaços

 

- IEEC

- RedDots

 

Més informació

 

Aquesta recerca es presenta en un article titulat "A super-Earth planet candidate Orbiting at the snow-line of Barnard's star", de I. Ribas et al., que apareixerà a la revista Nature el 15 de novembre del 2018.

 

L'IEEC (Institut d'Estudis Espacials de Catalunya) és un institut de recerca dedicat a l'estudi de totes les àrees de l'espai i les ciències espacials, inclosa l'astrofísica, la cosmologia, les ciències planetàries, l'observació de la Terra i l'enginyeria espacial; i està integrat a la xarxa CERCA (Centres de Recerca de Catalunya). La seva missió és la promoció i coordinació de la investigació espacial i el desenvolupament tecnològic a Catalunya, en benefici de la societat en general. L'IEEC està integrat per quatre unitats: l'Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB - Universitat de Barcelona), el Centre d'Estudis i Recerca de l'Espai (CERES - Universitat Autònoma de Barcelona), el Grup de Recerca en Ciències i Tecnologies de l'Espai (CTE - Universitat Politècnica de Catalunya) i l’Institut de Ciències de l'Espai (ICE - Consejo Superior de Investigaciones Científicas). L'IEEC és un centre de recerca internacional altament qualificat, que produeix una gran quantitat de publicacions d'alt impacte i lidera projectes clau a nivell mundial. La divisió d'enginyeria de l’IEEC també desenvolupa instrumentació per a múltiples projectes terrestres i espacials, i té una àmplia experiència de treball amb la indústria aeroespacial i tecnològica en els sectors públic i privat.

 

Contactes

 

Oficina de Comunicacions de l'IEEC

Barcelona, Espanya

Miquel Sureda

Science-Wave per l’IEEC

Tel: (0034) 661 46 35 37

Correu electrònic: comunicacio@ieec.cat  

 

Autor Principal

Bellaterra, Espanya

Ignasi Ribas

Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)

Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC)

Correu electrònic: iribas@ice.cat

 

Imatge_virtual

 

Simulació de l'exoplaneta

 

 

Superficie

 

Simulació de com pot ser la superfície amb la llum de la seva estrella

2 membres d'AstroAnoia a l'equip de l'Ignasi Riba que descobreix un nou exoplaneta

Comentaris
No hi ha comentaris
Text de seguretat:*

Escriu les paraules que hi ha a sota.
Les lletres poden ser escrites en majúscules o en minúscules.
No pots llegir-les? Prova un altre